influencies literaries

Fa molt anys un lector de novel·la negra i Intriga, encuriosit pel meus llibres, em va preguntar sobre les meves influències literàries.

Vaig haver d’aturar-me un moment abans de contestar. Sincerament no hi havia pensat fins llavors, quina importància havia tingut en qui sóc?

Desbordat i sense reflexionar-hi gaire vaig respondre:

De petit llegia el Cavall Fort i llibres de Charles Dickens i més endavant grans clàssics que no podien faltar a casa. Aquestes acompanyaven a lectures de l’escola i a l’institut, i als sempre presents còmics de foscos personatges.

Va ser coincidir amb el comiat de l’adolescència que vaig descobrir nous estils literaris. En un període clau en que els canvis vitals ens marquen per sempre, vaig iniciar-me en nous corrents amb la passió del que esdevindria la meva vocació.

Però avui, sempre que m’ho pregunten, amb la perspectiva que ens dona el temps, la meva resposta resulta més sincera amb les meves essències. 

Inevitablement, els llibres que llegim representen experiències rellevants per el nostre subconscient i per tant influeixen en la nostra manera d’actuar en el futur.

Un llibre ens permet viatjar a llocs exòtics o a viure situacions angoixants o a convertir-nos en espectadors d’un crim, alhora que sostenim una tassa d’infusió de camamilla en una mà o amanyaguem l’espatlla de la gata, escarxofats a la nostra butaca. Llegir és pura imaginació. 

Crec que Dickens, Manuel de Pedrolo o Joanot Martorell van influir en el meu imaginari quan era molt jove, però fa tant de temps que dubto que ho fessin fins el punt de repercutir en la meva escriptura d’avui en dia.

Posteriorment, en Mario Puzo, en Ken Follet i especialment en Frederick Forsyth, molt probablement han influït  en l’estil literari de les meves narracions, més profundament.

També he llegit obres d’Agatha Christie o de Patricia Cornwell, dues autores de novel·les on el suspens i la intriga es manté durant tot el relat, una característica, també i salvant les distàncies, de les meves narracions.

ESTIL NARRATIU

L’autor ens presenta una obra escrita en una prosa concisa i gens supèrflua aconseguint una lectura fluida al llarg de tot el relat.

Una narració descriptiva però no carregosa, uns diàlegs àgils i gens formals i una successió temporal gairebé estructurada en format de thriller; permet al lector endinsar-se en la trama amb naturalitat i gaudir d’una història sorprenent.

El seu estil recorda alguns autors anglosaxons contemporanis, que basen les seves obres en la contundència del relat, utilitzant una prosa sense floritures.